dimarts, 8 d’abril del 2025

CELEBRACIÓ DEL PRIMER PLENARI DEL CQUATRE DE 2025

Ahir es va celebrar el Plenari del CQUATRE. Com a primera reunió de l'any, es van rendir comptes de les accions realitzades durant el 2024, revisant el grau de compliment dels compromisos adquirits. Així mateix es van concretar les propostes d'accions a realitzar durant 2025. El membres assistents van participar exposant les seves iniciatives i sumant la seva participació a diversos dels projectes proposats. 


NOTA: A partir del 30 d'abril es pot consultar l'Acta del Plenari en aquest enllaç.

J.E.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

dijous, 27 de febrer del 2025

ES CONVOCA EL PRIMER PLENARI DEL CQUATRE DE 2025

 L’Equip director del Consell Català de Comunicació de la Ciència convoca als seus membres a la reunió del Plenari, que se celebrarà el 7 d'abril de 2025, per tal de compartir i revisar la feina realitzada pel Grup durant el 2024, el nivell de compliment dels objectius proposats, tant pel que fa al funcionament del Grup com en el desplegament del projecte de política científica i comunicació que tenim encomanat per l’ACCC, inclòs el debat electoral del mes de maig passat, així com en els avenços aconseguits en l’assessorament parlamentari mitjançant la participació al Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT).

J.E.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 15 de gener del 2025

EL CQUATRE PRESENTA L’INFORME ANUAL 2024 A L’ACCC

Tal com marca el Reglament d’Organització i Funcionament, el 14 de gener de 2025 el CQUATRE ha presentat a l’ACCC  la memòria anual d’activitats del Grup i els avenços en el projecte Polcicomm.

Els punts principals de la memòria són:

L’aprovació del Reglament d’Organització per part de l’ACCC.

La participació en les reunions del CAPCIT del Parlament de Catalunya, amb importants aportacions sobre el funcionament d’aquest òrgan consultiu, que ja s’han començat a implementar.

La organització del debat electoral sobre polítiques científiques previ a les eleccions al Parlament de Catalunya de maig de 2024.

La gestió dels instruments de comunicació del CQUATRE com són el blog de política científica i comunicació polcicomm.blogspot.com, i el blog institucional cquatre.bolgspot.com.

El document complet es pot consultar en aquest enllaç>>

J.E.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 18 de novembre del 2024

L’OMBRA DE LA PRESIDÈNCIA DELS EUA QUE POT ARRIBAR FINS AQUÍ

L’11 de novembre de 2024 es va celebrar la segona reunió d’especialistes del CAPCIT per preparar la propera reunió plenària i fer aportacions a les temàtiques compilades.

Aquesta reunió es va celebrar en format online i va estar marcada per un factor disruptor: la nova presidència d’EUA. El representant del CQUATRE va sol·licitar que es tingués en compte que les accions respecte de la ciència del nou inquilí de la Casa Blanca acabaran tenint repercussions sobre el nostre sistema de ciència, per la qual cosa caldria establir les prioritats del CAPCIT que permetin minimitzar els més que probables efectes negatius.

Les consideracions sobre les temàtiques prioritzades pels parlamentaris es van revisar i concretar. La Secretaria va prendre nota de les observacions dels membres especialistes per tal que s’incorporin al document final a presentar als parlamentaris.

J.E.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

dijous, 31 d’octubre del 2024

EL CAPCIT COMPILA ELS INTERESSOS EN LES TEMÀTIQUES CIENTÍFIQUES

En la seva primera sessió ordinària de la legislatura, celebrada el 29 d’octubre de 2024, el CAPCIT va presentar la compilació de les temàtiques científiques d’interès per als grups parlamentaris, i proposades pels membres especialistes.

Tenint en compte que hi havia propostes encara no debatudes de l’anterior legislatura, la llista contenia una vintena llarga de temes a considerar organitzats en set eixos temàtics,* i sobre els que els grups parlamentaris havien mostrat interès en algun moment. Aquesta llista incloïa les propostes elaborades en la reunió del 25 d’octubre, en igualtat amb la resta. La decisió sobre les temàtiques que finalment hauran de desenvolupar els especialistes i les entitats col·laboradores els decidiran els parlamentaris en reunions posteriors i es traslladaran al plenari del CAPCIT en la propera reunió.

 

* Els set eixos temàtics sobre els que es prendran decisions i prioritats d’assessorament són, breument, els següents:

1. Els reptes per la transició ecològica i l'equilibri territorial esdevinguts dels canvis del mercat laboral a la regió metropolitana.

2. La Salut Mental a la infància en relació amb la implicació i presència paterna i materna.

3. Ciència i tecnologia per a la reforma del sistema sanitari català

4. Violències digitals

5. Biaix de gènere en els diagnòstics i tractaments mèdics

6. Seguretat i privacitat de les dades de les principals institucions catalanes

7. Noves tecnologies i salut mental. Infància i adolescència

J.E.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 28 d’octubre del 2024

PRIMERA REUNIÓ D’ESPECIALISTES DEL CAPCIT

El 25 d’octubre de 2024 es va celebrar la primera reunió d’especialistes del CAPCIT, el que representa un avenç en el desenvolupament d’un model més eficaç d’assessorament del Parlament.

El grup dels quatre membre que havien proposat  la millora de les funcions assessores, vam aportar a aquesta reunió un document per al seu debat en el que es presentaven tres eixos temàtics que molt probablement tindran repercussions parlamentaries (i no sols a Catalunya) en el futur proper, per la seva profunda vinculació amb diferents orientacions dels valor que actualment fonamenten les diverses opcions polítiques:

¬ La integritat científica dins la problemàtica de la confiança en la ciència. Una temàtica que a pocs dies de les eleccions dels EUA pren una especial rellevància. Respecte de Catalunya, constatem que no es disposen de dates sobre l’impacte de la integritat i el nivell de confiança que desperta la ciència en la ciutadania.

¬ La producció de proteïnes. La manifesta manca de sostenibilitat de la producció de proteïnes a partir d’animals vius obre noves opcions, entre les quals la carn cultivada. Però la ordenació del sector topa amb la manca de regulació, que ha arribat fins al Tribunal de Justícia Europeu(TJUE)

¬ Els conceptes de salut i benestar humans han experimentat un canvi radical a partir de la pandèmia de la Covid. La perspectiva d’“Una salut” (One Healt) ha introduït el concepte de l’exposoma que tindrà, i ja està tenint per compte de la pandèmia, una traducció en polítiques publiques amb base científica.

El document complet, que es va traslladar a la Secretaria del CAPCIT. Es pot consultar en aquest enllaç>> 

J.E.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

dijous, 10 d’octubre del 2024

ES CONSTITUEIX EL CAPCIT DE LA XV LEGISLATURA. MÉS ENLLÀ DE LA FORMALITAT

El 8 d’octubre e 2024 es va constituir el CAPCIT de la nova legislatura. En l’acte formal el nou president del Parlament, i president del CAPCIT, va fer una breu presentació del Consell, les seves funcions i atribucions, i va exposar les línies amb que es vol donar un impuls al CAPCIT en la present legislatura, tot demanant no caure en la rutina i omplir de continguts la institució. A continuació es va procedir a les presentacions  dels membres del Consell, tan parlamentaris com especialistes (entre els quals el representant del CQUATRE i es va fixar la data per a la primera reunió ordinària.

Aprofitant les consideracions per a l’aprovació de l’acta de la reunió anterior, el representant del CQUATRE va aprofitar per recordar que en aquella sessió s’havia aprovat la proposta de convocar reunions deliberatives dels especialistes, prèvies a les plenàries del CAPCIT per tal que aquestes poguessin ser executives, es a dir, es prenguessin decisions sobre què, com i quan s’ha de concretar l’assessorament basades en els consens assolits prèviament pels especialistes.

La presidència garanteix que hi haurà reunió prèvia d’especialistes

J.E.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

divendres, 26 d’abril del 2024

CRÒNICA D'UN DEBAT ELECTORAL SOBRE POLÍTIQUES CIENTÍFIQUES

Previ a les eleccions al Parlament de Catalunya convocades per al 12 de maig de 2024, el 22 d'abril es va celebrar el debat electoral organitzat pel CQUATRE-ACCC i ACER, a l'auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).

Van assistir-hi, com a representants de les forces polítiques convidades:

Alicia Romero (PSC), Toni Castellà (JuntsxCAT), Adrià Guevara (ERC), Albert Marañón (Comuns Sumar), Eva García (PP), David Andrés (Ciutadans) i Manuel Acosta (VOX).

Va actuar com a moderadora la periodista Cristina Sáez.

A les forces polítiques convidades se’ls van plantejar, prèviament a la trobada, un qüestionari amb tres propostes bàsiques des de la perspectiva institucional que les entitats convocants consideren d’obligat compliment, per la qual cosa se'ls demanava que s’incloguessin en els respectius programes electorals.

El qüestionari incloïa igualment quatre preguntes sobre temes rellevants i concrets des de la perspectiva científica, les respostes de les quals el col·lectiu científic valorarà a l’hora de depositar la seva confiança en un o altre projecte polític.

Finalment, el qüestionari exposava una demanda des de la perspectiva de la comunicació, d’execució preferent per part del proper govern e imprescindible per articular una política científica eficaç i creïble. 

La crònica del debat, amb les respostes a les preguntes formulades, resumint i agrupant coincidències, particularitats i discrepàncies entre les ofertes polítiques que els convidats van desgranar, es pot consultar en el següent document:

CRÒNICA DEL DEBAT ELECTORAL 2024 >

El debat íntegre es pot visualitzar en el següent video:

VÍDEO DEL DEBAT ELECTORAL 2024 >

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 9 d’abril del 2024

COMPROMISOS EN POLÍTIQUES CIENTÍFIQUES PER A UNA LEGISLATURA

La propera legislatura a Catalunya s’enfronta a una singularitat: disposarà per primera vegada en la seva història d’una Llei de la Ciència plenament vigent.
És, per tant, una ocasió privilegiada per formular els compromisos que necessita el sistema de ciència per a corregir les deficiències que arrossega, en gran part degudes a deficients polítiques científiques desenvolupades durant passades legislatures.

El CQUATRE-ACCC organitza, conjuntament amb ACER, un debat electoral al que s'han convidat tots els partits que actualmente tenen representació parlamentària.

El debat es fonamentarà en obtenir respostes, que esperem clares i concises, a les propostes i preguntes prèviament adreçades a les forces parlamentaries, per tal de conèixer quines accions reals (no sols el propòsit) emprendran al respecte des de les posicions de govern o de oposició parlamentària que assoleixin com a resultat de les  eleccions.

Es tracta de preguntes i propostes que s’han formulat sobre necessitats contrastades del sistema de ciència i, com a tals, mereixen respostes que puguin ser contrastades igualment al llarg de la legislatura. La pretensió es fer un crida a la responsabilitat de les forces polítiques per tal que adquireixin els compromisos que han de situar realment la ciència en el centre de les polítiques públiques, com correspon al govern d’una societat madura i avançada que assumeix el repte d'incloure el coneixement científic en la gestió del seu futur.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 11 de febrer del 2024

EL CQUATRE PROPOSA UNA MILLORA DE LES FUNCIONS ASSESSORES DEL CAPCIT

En la reunió plenària del CAPCIT del 27 de febrer de 2024, quatre membres especialistes del Consell, Josep Samitier, Jordi Isern, Pere Puigdomènech i Jaume Estruch, vam presentar una proposta per a la millora de les funcions assessores del CAPCIT, iniciativa que prèviament (el 9 de febrer) havíem dirigit a la Secretaria del CAPCIT.

Aquest document, redactat per iniciativa del CQUATRE, oferia tres línies temàtiques per a desenvolupar, si el Parlament considerava que eren d’interès per a generar assessorament al respecte, i sol·licitava que el debat que havia produït el consens sobre aquestes línies es pogués normalitzar, de manera que prèviament a les reunions plenàries del CAPCIT els membres especialistes es poguessin reunir per consensuar les propostes o respostes sobre temes científics als parlamentaris.

A la reunió, la presidenta del CAPCIT, Anna Erra, va acceptar la proposta i la Secretaria va prendre nota de les temàtiques ofertes. També es va sol·licitar a la Secretaria que busqués data per a la propera reunió d’especialistes.

El document citat, amb la proposta de millora de la funció assessora i les temàtiques científiques exposades, es pot consultar en aquest enllaç >> 

J.E.

NOTA: La dissolució del Parlament i convocatòria d’eleccions al Parlament no va permetre que prosperés la reunió d’especialistes del CAPCIT.

El CAPCIT es constitueix i dissol a cada legislatura, de manera que la reunió del 27 de febrer de 2024 va ser la darrera del CAPCIT de la XIV legislatura.

18.03.2024

J.E.

------------------------------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 28 de juny del 2023

POLÍTICA CIENTÍFICA I COMUNICACIÓ: EL BLOG

 Les polítiques científiques necessiten ser comunicades. Però sobretot necessiten de la comunicació per tal que la informació científica flueixi en condicions de la ciència a la política i viceversa.
El grup de treball Polcicomm de l’ACCC va crear un blog per poder vehicular la informació sobre polítiques científiques i posar-la a l’abast de qualsevol professional de la comunicació, la política o gestor de política que requereixi tenir accés a aquesta informació. 

El blog Polcicomm (https://polcicomm.blogspot.com/) és d’accés públic i, des d’aquesta data, es gestionat pel CQUATRE-ACCC.
Per a més informació del blog: polcicomm@gmail.com

  ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

divendres, 9 de juny del 2023

EQUIP DIRECTOR

D'acord amb el que estableix el Reglament, el membres del CQUATRE-ACCC ha elegit els components de l'equip director, que s'afegeixen al que ja havia designat la Junta directiva de l'ACCC:

Equip director (2023-)
President:                    Jaume Estruch
Representant ACCC:   Marta Pulido
Secretari:                     Ramon Ruiz
Vocal:                          Soraya Martínez
Vocal:                          Ana Belén Martínez
Vocal:*                         Aran Montero
 
Equip ratificat per la Junta directiva de l'ACCC el 29.05.2023

* S'incorpora al Equip director el 09.01.2025
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------                                  

CQUATRE I ACCC

 Nova organització del CQUATRE

El juny del 2023 el C4 queda integrat dins l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), amb qui ja compartia objectius, aspectes funcionals, membres i part de la Junta. 

Es constitueix en un Grup singular dins l'ACCC, amb personalitat pròpia i amb estructura de comissió permanent, que assumeix els objectius del C4.

El Grup es denomina “CQUATRE- ACCC" i, conjuntament amb els seus objectius, es responsabilitza de la gestió, organització i projectes del grup de treball de l’ACCC preexistent, denominat grup de Política Científica i Comunicació, POLCICOMM. 

La estructura i operativitat del CQUATRE-ACCC queda fixada mitjançant el "Reglament d'Organització i funcionament"

La seu del CQUATRE-ACCC queda fixada a la seu de l’ACCC; actualment: Rambla de Catalunya, 10 1er. 08007 Barcelona. La seva secretaria es la secretaria de l’ACCC.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 29 de maig del 2023

CQUATRE. NOU RUMB

Els darrers anys, amb la pandèmia de fons, el C4 s'ha vist sotmès a consecutives dificultats de naturalesa funcional, que han anat en detriment de la seva capacitat de desenvolupar els objectius fixats, fins a posar en risc la seva viabilitat.

Per tal de recuperar la iniciativa, la independència operativa i resoldre les qüestions pendents, la Junta directiva vigent va optar per explorar noves opcions organitzatives, triant finalment integrar-se dins l'estructura de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), entitat amb la que des de l'inici ha compartit aspectes funcionals, una part substancial dels objectius i un nombre considerable de membres. Aquesta integració es produeix de mutu acord i satisfacció, tot conservant la personalitat, la capacitat autoorganitzativa i mantenint intacta la definició y els objectius del Consell que passa a denominar-se Consell Català de Comunicació de la Ciència (CQUATRE-ACCC).

De la gestió i representació de la entitat se'n fa càrrec un Equip director format per una presidència, una secretaria i almenys dues vocalies, al que s'incorpora un membre de la Junta de l'ACCC com a representat de l'Associació.

La via de comunicació preferent amb el CQUATRE-ACCC és el correu corporatiu: cquatre.accc@gmail.com.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

dijous, 30 de juliol del 2020

CQUATRE. DEFINICIÓ I OBJECTIUS

La ciència, la recerca i la innovació, han esdevingut una font de coneixement clau en les societats per tal de que assoleixin alts nivells de progrés i benestar.

Un dels factors més característics de la ciència, imprescindible per aconseguir que els coneixements científics prosperin i produeixin efectes beneficiosos, és la necessitat de canals de comunicació i de interlocució amb la societat. La comunicació de la ciència ha de disposar, per tant, d'un seguit de canals adequats que permetin que els seus avenços es pugin compartir dins la comunitat científica, entre els diversos actors econòmics, polítics i socials, i amb la societat en el sentit més ampli, de manera que en cadascun d'aquests àmbits els coneixements científics trobin el seu debat. Cal establir, per tant, espais de diàleg a on aquests grups d’interès puguin participar dels processos de recerca i de innovació per assegurar també que els seus resultats son sostenibles, socialment desitjables i èticament acceptables.

Dins la complexitat de les societats actuals, on l’excés d’informació satura els canals de comunicació, resulta evident que el coneixement científic no sempre arriba a tots els qui n’han de ser els seus gestors o els seus beneficiaris, per la qual cosa es requereix una atenció especial per aconseguir que la comunicació es produeixi de manera plena. Així, la comunicació de la ciència és clau per assolir un sistema de recerca i innovació plenament responsable, més obert i participatiu, que atengui tant a l’excel·lència com a la rellevància i a l’impacte de la ciència.  

El CONSELL CATALÀ DE COMUNICACIÓ DE LA CIÈNCIA (CQUATRE-ACCC) es constitueix com una entitat al servei de la societat amb el doble objectiu de propiciar la comunicació de la ciència i el diàleg continu de la recerca i la innovació i la societat, mitjançant la identificació dels diferents canals de transmissió i l’anàlisi de la seva eficàcia, i articular els àmbits on s'apleguen els professionals dels diversos  vessants de la comunicació de la ciència i la relació entre la ciència i la societat en un sentit ampli (responsabilitat social de la recerca, igualtat de gènere, ètica de la ciència, participació pública a la ciència, educació científica...), amb la voluntat de millorar l’eficiència del conjunt .

Tot i aspirar a ser present en tots els àmbits, en concret el CQUATRE es vol centrar especialment en els efectes de la comunicació de la ciència en 1) els elaboradors de polítiques científiques, gestors de la ciència (policy and decision makers) i parlamentaris, responsables de què els coneixements científics disposin de les polítiques públiques adequades perquè arribin a curt, mitjà i llarg termini a la ciutadania i de formular polítiques informades en l’evidència científica, 2) els propis generadors de coneixement, els quals amb la comunicació de la seva activitat a la societat, retornen l’esforç que suposa  l’aposta col·lectiva per prioritzar la ciència i la tecnologia, 3) a l’industria i l’empresa, qui a través de la transferència tecnològica i de coneixement generen creixement econòmic i llocs de treball i 4) a la societat en general, per tal que mitjançant la comunicació i la divulgació disposi del coneixement puntual i comprensible dels avanços científics, i dels canals de retorn adequats per poder participar en la definició de les agendes científiques i del rendiment de les polítiques científiques, completant d'aquesta manera el cercle d'implicacions. En conseqüència, atès que la comunicació de la ciència s’ha d’esdevenir en les dues direccions, el CQUATRE vol ser instrument d’interlocució entre generadors i gestors de la ciència i les seves polítiques, els receptors directes i la societat en general.

En el vessant corporatiu, el CQUATRE aspira a integrar la majoria dels professionals rellevants de la comunicació de la ciència i, en un sentit ampli, dels professionals de la relació entre la ciència i la societat, com a persones físiques amb interessos professionals o corporatius de les diferents entitats on desenvolupen la seva tasca, aportant al CQUATRE iniciatives i tendències que permetin optimitzar la seva activitat, i esdevenir un interlocutor qualificat del col·lectiu davant les instàncies polítiques i socials del país pel que fa a la comunicació de la ciència.

Consell Català de Comunicació de la Ciència (CQUATRE-ACCC)
30.07.2020   (actualitzat el 28.06.2023)

DESCARREGAR EL DOCUMENT EN PDF>

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 18 de juny del 2018

ÀGORA 2018. CRÒNICA RESUM


Els reptes de valorar l'impacte de la recerca

Ponents i postulats: 

·         Paula Adam, Cap d’Avaluació de la Recerca, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), Fundadora de l’Escola Internacional d’Avaluació de l’Impacte de la Recerca (ISRIA) i Directora del Seminari RIACat (Research Impact Assessment Catalunya)
L’avaluació de l’impacte de la recerca (RIA) és una pràctica que es va iniciar als anys 90 i que ha proliferat extensivament als països anglosaxons amb resultats impressionants
-          Motivacions de la RIA, les quatre “A”: advocacy (defensa) -> analysis (anàlisi) - > accountability (retiment de comptes) -> allocation (assignació de finançament).
-          Com veu la RIA:
o   valors implícits (transparència, orientació a les necessitats del sistema, orientació a la influència, neutralitat en quant a models conceptuals)
o   és una anti-disciplina, ja que està associada a unes necessitats pràctiques dels actors del sistema de recerca (NO ÉS UN EXERCICI ACADÈMIC)
-          RIA té molt a veure amb implicar-se amb el sistema (engagement). L’avaluador entra a ser un actor ‘actiu’ del sistema de recerca
-          Què s’ha fet a Catalunya en ciències de la salut: ISOR, ISRIA, SARIS i ara per extensió RIACAT
-          Lliçons apreses de RIA (Catalunya i globals).

·         Pastora Martínez, Vicerectora de Globalització i Cooperació, Universitat Oberta de Catalunya
-          La crisi de legitimitat de la recerca (NGOs, vacunes, nano): per a qui investiguem i innovem?
-          Del “science and society” al “science with and for society”: la societat com a actor clau en el procés de la recerca i la innovació.
-          Diferents moviments aposten per una manera diferent de fer ciència: RRI, Open Science, Agenda 2030. Més enllà de la transferència (lineal) de coneixement.
-          I en aquest camí: què hem de fer els investigadors, grups de recerca i institucions generadores de coneixement? Quins són els incentius i reconeixements per canviar la manera de fer la nostra recerca? Tenim forma d’anticipar l’impacte de la nostra recerca? I de mesurar-lo?

·         Montse Daban, Assessora i Cap de Relacions Internacionals a la Secretaria d’Universitats i Recerca, col·laboradora en Polítiques Científiques i Relacions Externes a Biocat i Coordinadora del Seminari RIACat (Research Impact Assessment Catalunya)
Catalunya és potent en recerca
-          El nostre és un complex sistema d’agents (stakeholders)
-          El país, i els seus governs, han mantingut un compromís amb el coneixement
-          Tenim unes enormes potencialitats de creixement
-          Hi ha una sèrie de reptes a adreçar
-          El paper del coneixement en ells és claríssim (ODS)
-          Tenim feina per aprofundir en cadascun dels 4 pilars de l’impacte
-          Exemple de com es fa fins ara l’avaluació a la SUR?
-          Increment a les darreres dues dècades de la preocupació per valorar l’impacte de la recerca en la societat, en el seu sentit més ampli
-          Implementar polítiques de recerca i distribuir recursos ja no pot anar totalment desentès de l’impacte que generen
-          Les universitats i els centres, els generadors de coneixement, han passat a ser un agent proveïdor en un complex ecosistema sobre el que molts països basen la seva competitivitat
-          No hi ha un sol marc conceptual i metodològic per avaluar l’impacte de la recerca.
-          El model a seguir depèn dels condicionants de cada país
-          Importància de l’Agenda  de retiment de comptes, per satisfer les demandes per valorar el valor de l’invertit
-          Importància de les “evidence-based policies
-          Com implementar-ho des del Govern de Catalunya?

·         Ignasi López Verdeguer, director del Departament de Ciència i Recerca de la Fundació Bancària “la Caixa”.
-          Els esforços que de les fundacions europees i la EC per col·laborar al proper programa marc en recerca orientada a missions (i les implicacions que això te per l’avaluació d’impacte)
-          el que s’ha anat fent en RRI (com a condicions del procés de R+I per augmentar l’impacte)
-          com apliquem la RRIi i l’avaluació ex-post als programes de recerca de la fundació –i d’innovació, important!
-          necessitat de major professionalització dels perfils de suport a la recerca. 

Moderador: Jaume Estruch, President C4
En la roda de debat amb els assistents, es parla de com aplicar la metodologia d’impacte, com fer per les disciplines menys evidents, o per la recerca bàsica, i com fer estudi d’impacte ex-ante.
Es demana més informació sobre el tema i s’insta a posar en marxa una comissió al respecte.
S’acaba l’acte a les 19.40 

Montse Daban,
Secretària C4

CQUATRE. DEFINICIÓ I OBJECTIUS

La ciència, la recerca i la innovació , han esdevingut una font de coneixement clau en les societats per tal de que assoleixin alts nivell...