ÀGORA 2018. CRÒNICA RESUM

Els reptes de valorar l'impacte de la recerca

Ponents i postulats: 

·         Paula Adam, Cap d’Avaluació de la Recerca, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), Fundadora de l’Escola Internacional d’Avaluació de l’Impacte de la Recerca (ISRIA) i Directora del Seminari RIACat (Research Impact Assessment Catalunya)

L’avaluació de l’impacte de la recerca (RIA) és una pràctica que es va iniciar als anys 90 i que ha proliferat extensivament als països anglosaxons amb resultats impressionants

-          Motivacions de la RIA, les quatre “A”: advocacy (defensa) -> analysis (anàlisi) - > accountability (retiment de comptes) -> allocation (assignació de finançament).

-          Com veu la RIA:

o   valors implícits (transparència, orientació a les necessitats del sistema, orientació a la influència, neutralitat en quant a models conceptuals)

o   és una anti-disciplina, ja que està associada a unes necessitats pràctiques dels actors del sistema de recerca (NO ÉS UN EXERCICI ACADÈMIC)

-          RIA té molt a veure amb implicar-se amb el sistema (engagement). L’avaluador entra a ser un actor ‘actiu’ del sistema de recerca

-          Què s’ha fet a Catalunya en ciències de la salut: ISOR, ISRIA, SARIS i ara per extensió RIACAT

-          Lliçons apreses de RIA (Catalunya i globals).

·         Pastora Martínez, Vicerectora de Globalització i Cooperació, Universitat Oberta de Catalunya

-          La crisi de legitimitat de la recerca (NGOs, vacunes, nano): per a qui investiguem i innovem?

-          Del “science and society” al “science with and for society”: la societat com a actor clau en el procés de la recerca i la innovació.

-          Diferents moviments aposten per una manera diferent de fer ciència: RRI, Open Science, Agenda 2030. Més enllà de la transferència (lineal) de coneixement.

-          I en aquest camí: què hem de fer els investigadors, grups de recerca i institucions generadores de coneixement? Quins són els incentius i reconeixements per canviar la manera de fer la nostra recerca? Tenim forma d’anticipar l’impacte de la nostra recerca? I de mesurar-lo?

·         Montse Daban, Assessora i Cap de Relacions Internacionals a la Secretaria d’Universitats i Recerca, col·laboradora en Polítiques Científiques i Relacions Externes a Biocat i Coordinadora del Seminari RIACat (Research Impact Assessment Catalunya)

Catalunya és potent en recerca

-          El nostre és un complex sistema d’agents (stakeholders)

-          El país, i els seus governs, han mantingut un compromís amb el coneixement

-          Tenim unes enormes potencialitats de creixement

-          Hi ha una sèrie de reptes a adreçar

-          El paper del coneixement en ells és claríssim (ODS)

-          Tenim feina per aprofundir en cadascun dels 4 pilars de l’impacte

-          Exemple de com es fa fins ara l’avaluació a la SUR?

-          Increment a les darreres dues dècades de la preocupació per valorar l’impacte de la recerca en la societat, en el seu sentit més ampli

-          Implementar polítiques de recerca i distribuir recursos ja no pot anar totalment desentès de l’impacte que generen

-          Les universitats i els centres, els generadors de coneixement, han passat a ser un agent proveïdor en un complex ecosistema sobre el que molts països basen la seva competitivitat

-          No hi ha un sol marc conceptual i metodològic per avaluar l’impacte de la recerca.

-          El model a seguir depèn dels condicionants de cada país

-          Importància de l’Agenda  de retiment de comptes, per satisfer les demandes per valorar el valor de l’invertit

-          Importància de les “evidence-based policies”

-          Com implementar-ho des del Govern de Catalunya?

·         Ignasi López Verdeguer, director del Departament de Ciència i Recerca de la Fundació Bancària “la Caixa”.

-          Els esforços que de les fundacions europees i la EC per col·laborar al proper programa marc en recerca orientada a missions (i les implicacions que això te per l’avaluació d’impacte)

-          el que s’ha anat fent en RRI (com a condicions del procés de R+I per augmentar l’impacte)

-          com apliquem la RRIi i l’avaluació ex-post als programes de recerca de la fundació –i d’innovació, important!

-          necessitat de major professionalització dels perfils de suport a la recerca. 

Moderador: Jaume Estruch, President C4

En la roda de debat amb els assistents, es parla de com aplicar la metodologia d’impacte, com fer per les disciplines menys evidents, o per la recerca bàsica, i com fer estudi d’impacte ex-ante.

Es demana més informació sobre el tema i s’insta a posar en marxa una comissió al respecte.
S’acaba l’acte a les 19.40 

Montse Daban,

Secretària C4

MANIFEST PER A UNA PRIORITZACIÓ DE LA CIÈNCIA AL NOU GOVERN DE LA GENERALITAT

El paper protagonista que va adquirint la ciència com a principal font de coneixement en el desenvolupament de las societats avançades requereix que la seva presència sigui cada cop més central en la generació de les polítiques públiques que es plantegin i s’executin per part dels poders parlamentari i executiu. Es tracta de garantir que les polítiques científiques es plantejaran i desplegaran amb transparència, coherència i en un context de continuïtat a curt, mitjà i llarg termini.

Vistes en perspectiva, les polítiques científiques dels darrers governs de la Generalitat han anat en la direcció adequada, la qual cosa no significa que hagin estat plenament suficients als objectius esmentats. Perquè el pes de la ciència requereix que tingui veu pròpia en el Consell Executiu, i que les polítiques científiques, generades al més alt nivell polític, impregnin directament l’acció de govern, a més d’estar eficientment i expertament gestionades per la unitat corresponent de l’Executiu.

En conseqüència, reclamem el retorn de la Conselleria de Ciència, que englobi tota l’activitat de recerca i generació de coneixement, per tant, que ho sigui també d’Universitats. O, en el seu defecte, si no resulta ja  possible a aquestes alçades amb el govern constituït, la creació de l’instrument necessari, amb les competències i rellevància suficients per exercir i defensar dins de la unitat del govern aquestes competències. La finalitat és prou rellevant i crítica com per demanar aquest esforç a l’estructura de l’Executiu, i més tenint en compte que hem pogut copsar en diferents moments polítics, com en el darrer debat electoral organitzat pel C4 a rel de les darreres eleccions, que tots els partits que han exercit govern a Catalunya es manifestaven molt d’acord en incorporar la Conselleria de Ciència en els seus potencials governs.

Des del Consell Català de la Comunicació de la Ciència (C4), una entitat al servei de la societat, amb el doble objectiu de propiciar la comunicació de la ciència i d’articular els diferents àmbits on s'apleguen els seus professionals per tal de millorar l’eficàcia del conjunt, la recuperació de la Conselleria de Ciència representa una aspiració repetidament reclamada, que equipari la presència de la ciència dins dels òrgans executius i legislatius a la que tenen en els països del nostre entorn cultural. Per això, reclamem igualment la creació de la figura de l’assessor científic  del president, visible i independent respecte de l‘executiu. I així mateix proposem dinamitzar i omplir de contingut l’ens assessor del Parlament en temes de política científica, el CAPCIT, que ha de ser referència i inspiració per a noves perspectives en ciència i tecnologia.

No estem reclamant mesures excepcionals, ben al contrari, els països i les regions europees en les que ens volem emmirallar van en aquesta direcció, i no pas enrere. Es tracta de donar resposta a les necessitats que està demandant ara mateix la societat del coneixement en la que estem immersos, per al seu desenvolupament actual i de futur, amb el manteniment i millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans com a objectiu. És per això que reclamem que s’implementin de la manera més urgent i responsable possible.

Promou aquest manifest el Consell Català de la Comunicació de la Ciència (C4), que l’ha fet arribar a algunes de les principals entitats relacionades amb la ciència de Catalunya per tal de que, si comparteixen el contingut, li donin suport.

Barcelona, 14 de juny de 2018

El suports a aquest Manifest es poden enviar a juntacquatre@gmail.com

 

ÀGORA 2018. ELS REPTES DE VALORAR L'IMPACTE DE LA RECERA

El Consell Català de la Comunicació de la Ciència (C4) proposa un debat amb experts/tes sobre els reptes de valorar l’impacte de la recerca.

L’activitat científica es nodreix de recursos (econòmics, humans, institucionals...) i genera uns resultats primaris que poden revertir en un augment dels recursos. D’aquest procés se’n generen resultats secundaris a més llarg termini, que en ser implementats poden produir un efecte beneficiós en la societat. Aquesta descripció de fets és una sobre-simplificació d’un procés que està lluny de ser lineal o simple. De fet, l’estudi de com la generació de coneixement impacta en la societat i com les anàlisis que se’n facin permeten prendre decisions sobre polítiques que poden tenir un abast fins i tot de país, és un dels grans reptes de futur de la recerca i la innovació. Les agències finançadores, les administracions, la societat, els governs, necessiten eines per mesurar l’impacte de l’activitat científica i retre comptes a la societat.  

Quan entrem en el món de l’avaluació de l’impacte de la recerca sorgeixen més preguntes que no pas respostes. L’Àgora 2018 del Consell Català de Comunicació Científica comptarà amb una taula de debat amb quatre agents molt diferents del sistema: una entitat generadora de coneixement (Universitat Oberta de Catalunya), una agència avaluadora (AQuAS), una administració implementadora de polítiques científiques i finançadora pública (Secretaria d’Universitats i Recerca) i una entitat privada finançadora de la recerca (Fundació La Caixa). L’objectiu és obrir el ventall de preguntes entre tots els assistents i intentar trobar alguna resposta que tingui sentit per a la comunitat que representem.

Hi participen:

-   Pastora Martínez, Vicerectora de Globalització i Cooperació, Universitat Oberta de Catalunya

-   Paula Adam, Cap d’Avaluació de la Recerca, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), Fundadora de l’Escola Internacional d’Avaluació de l’Impacte de la Recerca (ISRIA) i Directora del Seminari RIACat (Research Impact Assessment Catalunya)

-   Montse Daban, Assessora i Cap de Relacions Internacionals a la Secretaria d’Universitats i Recerca, col·laboradora en Polítiques Científiques i Relacions Externes a Biocat i Coordinadora del Seminari RIACat (Research Impact Assessment Catalunya)

-   Ignasi López Verdeguer, director del Departament de Ciència i Recerca de la Fundació Bancària “la Caixa”.

Com a Consell Català de la Comunicació Científica no som aliens a l’interès d’aquesta matèria, en tant que peça clau tant per fer arribar el coneixement a la societat com per incidir en les polítiques científiques del país.