El paper protagonista que va adquirint la ciència com a principal font de
coneixement en el desenvolupament de las societats avançades requereix que la
seva presència sigui cada cop més central en la generació de les polítiques públiques
que es plantegin i s’executin per part dels poders parlamentari i executiu. Es
tracta de garantir que les polítiques científiques es plantejaran i desplegaran
amb transparència, coherència i en un context de continuïtat a curt, mitjà i
llarg termini.
Vistes en perspectiva, les polítiques científiques dels darrers governs de
la Generalitat han anat en la direcció adequada, la qual cosa no significa que
hagin estat plenament suficients als objectius esmentats. Perquè el pes de la
ciència requereix que tingui veu pròpia en el Consell Executiu, i que les
polítiques científiques, generades al més alt nivell polític, impregnin
directament l’acció de govern, a més d’estar eficientment i expertament gestionades
per la unitat corresponent de l’Executiu.
En conseqüència, reclamem el retorn de la Conselleria de Ciència, que
englobi tota l’activitat de recerca i generació de coneixement, per tant, que ho
sigui també d’Universitats. O, en el seu defecte, si no resulta ja possible a aquestes alçades amb el govern
constituït, la creació de l’instrument necessari, amb les competències i
rellevància suficients per exercir i defensar dins de la unitat del govern
aquestes competències. La finalitat és prou rellevant i crítica com per demanar
aquest esforç a l’estructura de l’Executiu, i més tenint en compte que hem
pogut copsar en diferents moments polítics, com en el darrer debat electoral organitzat
pel C4 a rel de les darreres eleccions, que tots els partits que han exercit
govern a Catalunya es manifestaven molt d’acord en incorporar la Conselleria de
Ciència en els seus potencials governs.
Des del Consell Català de la Comunicació de la Ciència (C4), una entitat al servei de la societat, amb el doble
objectiu de propiciar la comunicació de la ciència i d’articular els diferents
àmbits on s'apleguen els seus professionals per tal de millorar l’eficàcia del
conjunt, la recuperació de la Conselleria de Ciència representa una aspiració
repetidament reclamada, que equipari la presència de la ciència dins dels òrgans
executius i legislatius a la que tenen en els països del nostre entorn
cultural. Per això, reclamem igualment la creació de la figura de l’assessor científic del president, visible i independent respecte
de l‘executiu. I així mateix proposem dinamitzar i omplir de contingut l’ens
assessor del Parlament en temes de política científica, el CAPCIT, que ha de
ser referència i inspiració per a noves perspectives en ciència i tecnologia.
No estem
reclamant mesures excepcionals, ben al contrari, els països i les
regions europees en les que ens volem emmirallar van en aquesta direcció, i no
pas enrere. Es tracta de donar resposta a les necessitats que està demandant
ara mateix la societat del coneixement en la que estem immersos, per al seu
desenvolupament actual i de futur, amb el manteniment i millora de la qualitat
de vida dels seus ciutadans com a objectiu. És per això que reclamem que s’implementin de la
manera més urgent i responsable possible.